6.7º
On menjar
On dormir
On comprar
Assajos i actuacions castelleres
Seguici popular
El drac
La primera documentació que es troba d'aquesta figura del bestiari fantàstic, emblema dels poders de l'infern, data de 1764. La peça actual, bicèfala, és del 1985, i està confegida en cartró i fibra de vidre.
El Ball de Diables
Aquest entremès de la lluita del bé i del mal té els orígens a l'Edat Mitjana. Així, el personatge de Sant Miquel, que era l'etern lluitador contra els diables ja és documentat des del 1400, mentre que el conjunt del ball es remunta si més no al 1803 amb motiu de les festes del tretzenari del Convent de Sant Francesc. Va ser recuperat el 1985 per la Festa Major de Sant Joan.
El Bou tradicional
A Valls el bou és documentat des de l'any 1764. En aquest cas el bou tradicional va ser recuperat durant la Festa Major de 2012. Porta foc no pirotècnic els dies 23 i 24, i foc pirotècnic al correfoc del dia 25.
L'Ós i els Trabucaires
Les primeres referències documentals es troben el 1764. La recuperació d'aquesta peça és del 1999, i es féu amb cartró i fibra de vidre. És acompanyat per uns trabucaires amb armes d'avantcàrrega. És una figura zoomòrfica poc habitual a Catalunya que es podria vincular, a Valls, amb el patronatge de Santa Úrsula, la «petita óssa».
El Basilisc
Element pertanyent al bestiari fantàstic, en aquest cas de nova creació a la ciutat de Valls. S'ha incorporat al Seguici Cerimonial l'any 2018. La tradició li ha atribuït el poder de matar l'home amb la mirada, l'alè i els sons, i d'altres propietats com la capacitat d'assecar la vegetació amb el seu contacte i la de canviar la pell anualment com els rèptils. Se l'ha considerat el rei de les serps.
El Bou
Element del bestiari vallenc documentat el 1764, que no dispara foc i que va ser recuperat la Festa Major del 2012 per part de l'Associació el Calçot-AAEET i el Casal Popular La Turba. En altres localitats havia estat vinculat a l'entremès de Betlem en què tenia un rol positiu, ja que segons la veu popular donava escalfor al nen Jesús.
El Lleó
El Lleó és l'única peça del bestiari festiu de Valls que no té documentació històrica a la ciutat i que es va incorporar al Seguici per les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela 2011. Tradicionalment se li ha assignat al simbolisme evangèlic de Sant Marc, tot i que en certes poblacions presenta vinculació al santoral local.
La Mulassa
La Mulassa de Valls és un dels elements del bestiari popular vallenc més estimat per la ciutadania. Està documentat des del XVI, quan va assistir a la rebuda del rei Felip II a Barcelona. La peça va ser recuperada l'any 1987.
Té un pes de 100 kg i les seves dimensions són de 4,60 metres de llarg, 1,10 metres d'amplada i 2,95 metres d'alçada, fet que la converteix en la bèstia d'aquesta espècie més gran de Catalunya.
Els Nans de la Ciutat
Existeix documentació que fixa l'existència dels nans des del 1854. Els actuals daten de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela del 1951. Si bé no tenen noms, han estat batejats segons l'ofici que representen.
Els gegants de la Ciutat
La ciutat de Valls compta amb quatre gegants, de titularitat municipal. La primera referència documental es troba el 1725, quan es construeixen uns gegants per a l'acte de benedicció del nou santuari dedicat a la Mare de Déu del Lledó. El 1764 serien renovats per Lluís Bonifàs. Cal ressaltar que els gegants són l'únic element festiu de la ciutat que no ha perdut la tradició des de la seva creació.
Pel que fa a la parella de gegantons negres, formada pel Lladrefaves i la Gegantona, cal ressaltar que el Lladrefaves és un gegantó de mig cos per sota del qual es veuen les cames del portador. La morfologia de mig cos és un dels indicadors que vincula la peça amb els gegantons més primitius que realitzaven funcions d'obrir pas a imatgeria més complexa i de majors dimensions tant gegants com bestiari.
El gegantó Lladrefaves es casaria durant les Decennals del 1951 amb la gegantona negra. L'any 2015 es va renovar la indumentària de la parella.
Pel que fa al Gegant de la Porra i la Geganta, el 1947 es construirien a Casa Paquita, de Barcelona, en substitució dels seus antecessors a causa del seu mal estat de conservació.
El Ball de Galeres
El Ball de Galeres de Valls és una dansa tradicional que ha tornat a formar part del Seguici Cerimonial de la vila després de més de 200 anys. Aquesta dansa singular representa la batalla naval de Lepant, que va tenir lloc el 1571, i està formada per vuit galeres: quatre naus cristianes i quatre turques otomanes. A més, la representació inclou les figures de l'àngel i el dimoni, símbols del bé i el mal. Un espectacle captivador que es pot veure també representat a les rajoles vidriades del mosaic de la capella del Roser.
El Ball de Cavallets
El Ball de Cavallets de Valls és una dansa tradicional que forma part del seguici cerimonial de la ciutat. Representa una lluita simbòlica on els balladors porten cavallets de cartró i realitzen coreografies acompanyades de música festiva. Aquesta tradició és un element destacat del patrimoni cultural vallenc, especialment visible durant les festes majors i altres esdeveniments locals.
El Ball de Cercolets
La primera referència històrica a Valls la trobem el 1790, i el seu origen radica en les festes i cerimònies de les veremes. En la seva novel·la Vilaniu, l'insigne escriptor Narcís Oller ens descriu la la indumentària que portaven els balladors al segle XIX. Gràcies a l'historiador i folklorista vallenc Eusebi Ribas Vallespinosa, sabem que s'havia executat amb balladors vallencs per última vegada durant les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de 1881. També ens indica que era realitzat pel gremi de boters, tot fent i desfent la figura denominada la bota al ritme de la música i seguint una coreografia. El ball va ser recuperat durant la Festa Major de Sant Joan de 2017.
(foto: Miquel París – CC BY-SA 4.0)
El Ball de Pastorets
El Ball de Pastorets de Valls és un ball parlat i una representació patrimonial que tenim documentada al segle XVII a la nostra ciutat. Aquest ball ja es va recuperar l'any 2011 en format infantil, i un dels objectius era fer-lo créixer quan els balladors es fessin grans.
El ball parteix de sis o vuit balladors/es a les ordres d'una parella de caps anomenats majorals, piquen a terra i entre ells, amb uns llargs bastons en un simbòlic intent de fertilitzar la terra i en honor a Sant Joan Baptista. Estarà acompanyat amb la música d'una mitja cobla: flabiol, tamborí i sac de gemecs.
El Ball de Bastons
Es té constància de la seva participació des del 1712, quan va sortir en una processó de pregàries, i és un dels elements amb més continuïtat en la festa. El seu vestuari va quedar documentat fotogràficament en els anys 30 del segle XX per Pere Català Pic. Va ser recuperat el 1992.
El Ball de Gitanes
Antigament es recorria a la contractació de balladors per als elements del Seguici, i precisament alguns eren d'ètnia gitana. Probablement d'aquí neix la denominació d'aquest ball documentat el 1894 per l'escriptor alcoverenc Cosme Vidal. Va ser recuperat el 1985.
El Ball de la Primera
La primera referència documental és de les Decennals del 1881. Esdevé l'única dansa exclusiva de la ciutat malgrat que també hi ha notícies antigues de l'existència d'un ball de la primera a Bràfim. La melodia tradicional fou arranjada durant el 1981 que també va ser l'any de la seva recuperació.
La Moixiganga
La moixiganga representa diverses escenes de la Passió de Jesucrist i una de la dormició de la Mare de Déu. La documentació municipal permet documentar-la el 1790. Va ser recuperada el 1991, mentre que des del 2008 és representada a l'altar major de l'església de Sant Joan coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu de la Candela, cada 2 de febrer.
Colla Joves Xiquets de Valls
La Colla Joves Xiquets de Valls, fundada al voltant de 1813, és una de les colles castelleres més antigues i prestigioses de Catalunya. Amb una llarga trajectòria, la colla ha superat segles d'història mantenint l'esperit de lluita i passió que defineix el món casteller. Vestint la camisa vermella, símbol de Valls i dels seus valors, la Colla Joves continua sent un referent a les places castelleres, transmetent la tradició de generació en generació i mantenint-se com un pilar de la cultura popular catalana.
Colla Vella dels Xiquets de Valls
La Colla Vella ha estat l'única activa des del seu origen l'any 1791, pràcticament sense interrupcions, llevat de moments de guerra o de fusions imposades per les autoritats. Des de finals del segle XVIII fins a l'actualitat, generacions de castellers, vestint la camisa rosada, han participat en aquesta colla, transmetent la tradició de pares a fills i de fills a néts, amb la missió de mantenir viva una de les expressions més importants de la cultura popular catalana i de portar per tot el territori les construccions castelleres més destacades de cada època.
L’Àliga de la ciutat amb els aligons
És un element associat tant a la dimensió religiosa pel fet de ser emblema de l'evangelista Sant Joan com a la cívica en ser patrimoni exclusiu de les localitats que gaudien privilegis reials, per la qual cosa és una peça coronada. A Valls era l'única figura que se li permetia ballar a l'interior de l'església, fet que manté dins l'arxiprestal de Sant Joan a Completes el 23 de juny. La primera referència documental data del 1700. Va ser destruïda a la Guerra Civil del 1936, recuperada el 1961 i regalada a Salvador Dalí, novament cisellada el 1971 i finalment canviada el 1991. Manté el tret distintiu de portar un colom blanc viu al bec.
